dimecres, 22 de gener del 2014

Educació esportiva en el temps lliure

Compartim aquestes propostes per millorar el Pacte redactades per Pere Pons Marquès que passaran a formar part del primer esborrany que a partir de la primavera de 2014 podran discutir i esmenar els monitors i entrenadors dels clubs esportius. Gràcies, Pere, per la teva aportació. Seguim oberts a rebre tots els suggeriments possibles pel bé de l´educació.



DIAGNÒSTIC
  • Un fillet o filleta pot estar unes 2600 hores, durant la seva vida esportiva formativa al mig d'una pista de joc i amb els adults com a guies. O sigui, educació mitjançant una de les coses que més els agrada: jugar.
  • Malgrat hem millorat molt, gran part del que es pot transmetre a les escoles públiques no es porta a la pràctica en una majoria de clubs esportius, especialment quan es comença a competir.
  • Hi falten monitors-entrenadors amb unes bases científiques sòlides (els carnets d'entrenadors són una via d'entrada per a molta gent molt poc formada) dirigents amb una mica més de seny (malgrat sense l'altruïsme de molts d'ells, molts clubs ni existirien) i pares i mares amb més perspectiva del que van a veure.
  • En Toni Petrus ja va dir fa anys que no podem permetre que les federacions passin per damunt del que realment necessita un colectiu tan sensible com és el de la formació esportiva.

PROPOSTES.
UN pacte entre federacions, famílies i institucions.
- Que cada club hagués de tenir, al manco, un licenciat en ciències de l'activitat física i l'esport o INEF.
-Cercar fórmules econòmiques perquè aquests licenciats puguin ocupar aquestes places com a llocs de treball.
-Crear crèdits de formació universitària per a mestres i /o licenciats per a que puguin entrar dins el món de l'arbitratge.
- Presentar programacions i memòries REALS on es justifiqui la formació esportiva que es dugui a terme.
-Tenir elements de control per part de les institucions.
-Replantejar el paper de les federacions i les persones que estan al capdavant d'aquestes federacions.
-Formar més als pares i mares. Els clubs podrien rebre recursos per dur-ho a terme. Un dels aspectes podria ésser el del respecte als jutges o àrbitres.
-Formació continua obligatòria  de monitors i entrenadors en aspectes d'educació emocional, treball cooperatiu, coeducació de sexes, les NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I ESPECÍFIQUES dels infants....

Pere Pons Marquès, mestre d'educació física de l'escola pública de Sta Maria del Camí, Mallorca. També soc pare. He estat jugador i "entrenador"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada