Joan Badia, és el conferenciant del dia de la presentació del pacte
Catedràtic
de Llengua i literatura catalana d’ensenyament secundari. Ha
dedicat temps professional a la gestió en l’administració
pública de Catalunya en l’àmbit de la innovació i gestió
educativa, la formació docent, i la planificació acadèmica en
l’Educació Superior.
Al
llarg de la seva vida professional ha estat professor universitari
(UAB, FUB i UOC) i formador de professorat d’educació infantil,
primària i secundària. Ha impulsat la formació basada en la
pràctica reflexiva i participat com a co-fundador i membre actiu de
la plataforma practicareflexiva.pro, des d’on es promou un
enfocament professionalitzador de la formació docent (inicial i
permanent).
També
ha estat professor de llengua catalana per a persones adultes. Ha
ocupat càrrecs de gestió educativa (direcció, cap d’estudis) en
diversos centres públics d’educació secundària. Va ser
coordinador de desenvolupament curricular per a la implantació de la
LOGSE a la Generalitat de Catalunya i coautor dels currículum de
llengua i literatura per a l’ESO i el Batxillerat.
Ha
ocupat càrrecs de direcció política al Departament d’Educació a
l’administració catalana: subdirector general de Formació
Permanent i Recursos Pedagògics (2004-2006), director general
d’Innovació (2006-2009) i subdirector general de Planificació
Acadèmica Universitària i de l’Espai Europeu d’Educació
Superior (2009-2010).
És
autor d’un nombre
molt elevat de publicacions destinades a l’aprenentatge de llengua
catalana, a més d’haver estat editor i director editorial.
Ens ha fet aquest escrit reflexionant sobre la necessitat d'un pacte.
LA NECESSITAT D’UN PACTE EN EDUCACIÓ
L’educació, hi donem el significat
que hi donem, sempre serà una conjunt de pràctiques socials que les
persones adultes d’una determinada societat facilitem als més
joves (i als no tan joves) perquè puguin desenvolupar-se en la
plenitud de les seves facultats i puguin incorporar-se a la societat
adulta en el moment oportú.
La importància de l’educació és
reconeguda per tothom: govern, partits polítics, associacions
diverses, ciutadania... Per això, el concepte avui no es pot
circumscriure només a l’educació escolar, sinó que la depassa i
va més enllà. Tothom educa: famílies, escola, entorn, mitjans de
comunicació...
Atès aquest caràcter polièdric, de
mirades i dimensions múltiples, les societats que avancen posen
l’educació al centre de l’agenda política i social, atès que
en el futur immediat les societats basaran bona part de la seva vida
social, econòmica, interpersonal..., en el coneixement i
l’aprenentatge. I la base de les societats del coneixement es
fonamenta justament en una bona educació.
D’aquí ve que l’educació, i
sobretot l’educació escolar, hagi de ser el resultat d’un acord
ampli, d’un consens de tota la societat. L’educació necessita un
PACTE per no ser sotmesa als vaivens polítics o a les modes socials;
per garantir-ne la màxima qualitat; per assegurar-ne la seva
disponibilitat a tota la societat. Sense un PACTE, l’educació pot
ser un camp de batalla d’avui que hipotequi la societat de demà.
Voler imposar un visió unilateral de l’educació és perdre’s la
riquesa de l’acord, de les idees compartides i de l’estabilitat
que dóna un sistema que ja fa prou adaptant-se als canvis socials
constants de la nostra societat.
Si amb l’educació ens hi juguem el
futur, hem de saber definir com la volem amb consens, amb generositat
de mires, amb ambició i amb recursos...
Per això, cal PACTAR L’EDUCACIÓ, és
a dir, EL FUTUR.
Joan Badia i Pujol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada