La Jornada de Tardor a la premsa

Les 170 persones que ahir van assistir a la Jornada pretenen redactar un Pacte per l´Educació a partir d´allò que ens uneix i no d'allò que ens separa. Tot i que havia rebut nombrosos avisos i telefonades, el Diari Menorca no va considerar necessari enviar cap corresponsal ni  va penjar cap avís de les Jornades 

 El diari Ara Balears  va cobrir la Jornada amb una entrevista a Ismael Palacín, 

ponent de la Jornada de Tardor. 

Transcrivim literalment la resposta d´Ismael Palacín a la pregunta:  Què és allò que fa que un sistema educatiu fracassi?  

• Entre altres, va citar la "sobreprescripció i ultrareglamentació" de l'educació
•  la manca d'autonomia dels professors i dels centres, 
• la incentivació de la competència -"l'educació no funciona en règim de mercat", va puntualitzar-, 
• la tendència a centralitzar la gestió, 
• les avaluacions externes adreçades a "premiar o penalitzar els resultats a curt termini" per considerar-les causa de "l'atròfia del sistema",
•  la segregació i la desvinculació, encara no resolta, entre el camp laboral i el formatiu.

Bona part d'aquestes mesures, considerades de "mala praxis" als països amb sistemes educatius més exitosos, es recullen curiosament a la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda com a llei Wert, que es troba en tramitació parlamentària. 

Què tenen en comú els països amb bons resultats?

"La bona educació del futur ha de compaginar excel·lència i equitat", i perquè tingui èxit, digué Palacín, ha de formular-se i aplicar-se des de l'estabilitat que garanteix el consens social i polític.

Just el contrari, advertia, del que passa ara amb la imposició de determinades polítiques, com en el cas del trilingüsime a Balears: "És totalment improbable que una generació de mestres pugui aplicar el TIL de manera satisfactòria". "Es tracta de mesures disruptives que s'han d'introduir des de la complicitat i no des de la imposició", perquè "les polítiques per decret no funcionen mai, i menys en l'àmbit educatiu". Tot i això, creu que aquesta mesura, de la qual comparteix el fons, "encara pot tenir un futur si es reformula" i es deslliga d'una "qüestió no fonamentada" i "purament ideològica" com és la relació del fracàs escolar i la immersió lingüística.