Com seleccionar els millors professors? Nou Decret a Catalunya

Catalunya ha publicat un Decret per la provisió de nous docents que durà pol·lèmica.  A Menorca ens

Ser un bon mestre és molt difícil. Ser mal mestre és fàcil. 

interessa seguir el debat que allà està succeint perquè s´estan plantejant preguntes que formaran part del nostre futur Pacte per l´Educació.

El nou decret català estableix que els nous mestres seran sotmesos a un període de prova (3 mesos) que si no superen hauran d´estar 2 anys sense fer classes. Després dels 2 anys hauran de fer una prova d´idoneïtat.

S´ha publicat després d´escoltar els equips directius, però ni els sindicats ni el Consell Escolar hi estan d´acord perquè consideren

• que en 3 mesos una persona no pot demostrar si val o no
• que necessiten una tutorització més que una fiscalització
• que la formació a Magisteri ha d´incloure més pràctiques, una mesura que el govern va proposar però va haver de rebaixar davant la pressió de la Universitat. 

El govern també havia proposat pujar la nota de tall a 6 en llengua i matemàtiques pels aspirants a estudiar magisteri, però la Universitat s´hi va oposar per por de perdre matrícula. L´acord final entre el govern i la Universitat ha estat crear uns nous estudis de grau (5 anys que duen al títol d´Educ Infantil i primària) amb més anglès, més pràctiques, una nota de tall més alta i un període a l´estranger. 

Des de MenorcaEdu21 estudiarem les mesures que han pres a altres països per tal de seleccionar bé el professorat, d´acompanyar  als que comencen i donar-lis suport.  

Per què Finlàndia i Corea tenen bons resultats educatius?

Avui La Vanguàrdia publica un article amb les claus: 

1. Només poden ser mestres els millors estudiants
2. L´origen social no és una trava per estudiar. Tots els alumnes poden arribar al màxim. Es protegeix al dèbil i al que està en desigualtat de condicions. 
3. Un context social i polític on la cultura i l´educació són prioritàries i valorades.

Segons ens va explicar Ismael Palacín, els dos països es van proposar superar un 90% de població amb estudis postobligatoris completats, i ho van aconseguir. Tenien un objectiu de competitivitat però tb d´equitat. 

Entenen l´excel·lència com una excel·lència de país. Una excel·lència que no es pot deslligar de l´equitat.

L´Estratègia Europa 2020 recomana mínim un 40% de titolats superiors.

Catalunya en té un 22,3%

Illes Balears, un 21.9%