dimecres, 30 de juliol de 2014

Ismael Palacín participarà a les Jornades d´Estiu

Ismael Palacín, a les Jornades de Tardor de
Menorca Edu21 el passat novembre. 
El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, participarà a les Jornades d´Estiu. La Fundació J.Bofill és un think-tank focalitzat en l’anàlisi, recerca, l’avaluació i la prospectiva dels nous reptes educatius. Coordina la feina de 30 professionals dedicats a:
  • Contribuir a la millora de la qualitat i l'equitat del sistema educatiu...

  • Promoure la funció educadora de les famílies...

  • Impulsar la responsabilitat educativa dels agents socials, culturals, mediàtics i econòmics del país...

  • Promoure la responsabilitat individual en la pròpia educació...


En les seves anteriors responsabilitats també ha creat i dirigit programes d'acció social, polítiques d'inclusió i el tercer sector


L'hem convidat a les Jornades d´Estiu perquè des del principi que es va iniciar el moviment pel Pacte ens ha donat suport en el procés, perquè quan ve arrassa i perquè la seva tasca des d´un observatori neutral de l´educació formal i no formal de Catalunya té molts de punts en comú amb els objectius de Menorca Edu21.

A les Jornades d´Estiu n´Ismael Palacín moderarà dues trobades, la que es farà el matí de dia 27 a porta tancada entre els moviments de les Illes Balears que perseguim un pacte (Mallorca, Eivissa i Menorca) i la tertúlia de Petxakutxes que es farà dia 27 capvespre amb els convidats de fora.

 Vegeu aquí l´entrevista que li va fer el diari Ara Balears  quan va venir.

Transcrivim literalment la resposta d´Ismael Palacín a la pregunta:  Què és allò que fa que un sistema educatiu fracassi?  
  • Entre altres, va citar la "sobreprescripció i ultrareglamentació" de l'educació
  •  la manca d'autonomia dels professors i dels centres, 
  • la incentivació de la competència -"l'educació no funciona en règim de mercat", va puntualitzar-, 
  • la tendència a centralitzar la gestió, 
  • les avaluacions externes adreçades a "premiar o penalitzar els resultats a curt termini" per considerar-les causa de "l'atròfia del sistema",
  •  la segregació i la desvinculació, encara no resolta, entre el camp laboral i el formatiu.

Bona part d'aquestes mesures, considerades de "mala praxis" als països amb sistemes educatius més exitosos, es recullen curiosament a la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda com a llei Wert, que es troba en tramitació parlamentària. 
Què tenen en comú els països amb bons resultats?
"La bona educació del futur ha de compaginar excel·lència i equitat", i perquè tingui èxit, digué Palacín, ha de formular-se i aplicar-se des de l'estabilitat que garanteix el consens social i polític.
Just el contrari, advertia, del que passa ara amb la imposició de determinades polítiques, com en el cas del trilingüsime a Balears: "És totalment improbable que una generació de mestres pugui aplicar el TIL de manera satisfactòria". "Es tracta de mesures disruptives que s'han d'introduir des de la complicitat i no des de la imposició", perquè "les polítiques per decret no funcionen mai, i menys en l'àmbit educatiu". Tot i això, creu que aquesta mesura, de la qual comparteix el fons, "encara pot tenir un futur si es reformula" i es deslliga d'una "qüestió no fonamentada" i "purament ideològica" com és la relació del fracàs escolar i la immersió lingüística.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada