Miquel F. Oliver Trobat, ens acompanya a les Jornades de presentació del pacte i participa de les Petxa-kutxas.
És
professor de didàctica i organització escolar i director de
l’ICE-IRIE de la UIB. Ha estat vicedegà de la facultat d’educació
i cap d’estudis de Pedagogia. Treballà com a tècnic i com a
director d’educació en els inicis dels ajuntaments democràtics
(Ajuntament de Palma). Ha fet de mestre a distints centres de
Mallorca i ha estat coordinador dels cursos de reciclatge de català
a l’ICE de la UIB.
És
membre del Grup de Recerca Educació i Ciutadania de l’Institut de
Recerca i Innovació Educativa (IRIE-UIB). Els seus camps
d’investigació són l’abandonament escolar primerenc, els
itineraris laborals i formatius, l’educació ambiental, la formació
del professorat i el plagi acadèmic, entre d’altres.
A ell també li hem plantejat la pregunta: per què un Pacte?
Ens ha sorprès amb aquestes interessants reflexions.
CAP A LA
RECUPERACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ EN LA PLANIFICACIÓ EDUCATIVA
Les
actuals problemàtiques educatives han sorgit en un escenari social
que les ha alimentat. Després d’anys de construcció social
participativa, els docents i els ciutadans ens vàrem desmobilitzar i
delegarem en els nostres governants el disseny de les polítiques i
el dia a dia de la seva gestió.
Hem
cregut, equivocadament, que la democràcia és limita a anar a les
urnes i hem pensat que aquesta era la solució per a una gestió
eficaç dels nostres assumptes (des de les festes fins a les escoles
o els hospitals) sense cap actuació per part de la ciutadania més
que l’exigència i la queixa impulsiva, sovint lluny del
coneixement i sense destinatari efectiu, com a únic vehicle
d’expressió i participació.
Si ens basam en els sis escenaris educatius que la OCDE preveia de
cara al 2020 en la seva publicació What Schools for the Future?,
la desmobilització social i l’auge de les polítiques liberals ha
donat lloc a un panorama on tot i que persisteixen algunes
característiques de l’escenari “Burocràtic” (centralitzat,
orientat a l’eficiència, entre altres aspectes), emergeix el que
s’anomena “d’Extensió del model de mercat”.
Aquest model s’empara en la insatisfacció dels ciutadans (el que
nosaltres anomenam fracàs escolar) i troba la solució en les lleis
de l’oferta i la demanda aplicades al món de l’ensenyament
(competència entre centres i les seves conseqüències). Els centres
donarien de cada cop més importància a la imatge i els
aprenentatges més valorats estarien determinats pels empleadors i
orientats pels resultats i els rankings, anul·lant la innovació
generada des dels equips docents.
MenorcaEdu21,
és un exemple de com la societat pot i ha de tornar a recuperar la
iniciativa en el disseny de l’escenari educatiu que volem, ja que
és un moviment ciutadà que ha fet possible:
-
Realitzar un procés mitjançant el qual els membres de la comunitat
han recollit informació i han aconseguit la participació de
ciutadans i experts per tal d’actuar sobre els problemes educatius,
trobar-hi solució i promoure transformacions polítiques i socials.
Tot plegat garanteix les propostes consensuades des de la recerca i
el coneixement actual.
- Fer
evident que el professorat no ha oblidat que el seu compromís amb la
seva professió va més enllà de la seva aula i el seu centre. Ha
tornat a treballar analitzat, proposant i dissenyat millores del
sistema, fonamentals per fer avançar la nostra societat al ritme
dels coneixements que es generen a nivell local i global.
- Posar
de manifest que no només els professionals de l’ensenyament, sinó
també les famílies i el conjunt de la societat tenen una
responsabilitat compartida tant en la implementació com en la
planificació dels processos educatius.
El camí
del procés que ha iniciat MenorcaEdu21 serà llarg, basta recordar
el darrer procés participatiu per a elaborar una llei educativa a
nivell d’estat (la LOGSE). Tot plegat durà molts d’anys, suposà
moltes manifestacions i reivindicacions, un canvi de ministre i no es
va avançar fins que es va comptar amb experts externs a
l’administració, amb la participació activa dels moviments de
renovació pedagògica i amb la realització de processos
d’experimentació de les propostes de canvi.
Però la
dificultat no ens ha de fer defallir, només amb nous processos
participatius basats en el coneixement, com l’impulsat a Menorca,
els professionals i la ciutadania assoliran la tant necessària
implicació en la planificació de les polítiques socials i
educatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada