Quan el passat dijous, una àvia de 83 anys, Catalina Lladó, va rebre el premi Bartomeu Picornell a la qualitat educativa del Diari Ara, junta amb Jordi Lluch Conti, de 10 anys, simbolitzaven la continuació d´una llarga cadena de persones compromeses amb l’educació.
Catalina Lladó va representar als nostres avis i àvies que no van poder estudiar. Com tants altres casos, ella, després de quedar-se sense casa perquè son pare va ser arrestat, va haver de deixar l’escola per fer de cuidadora de la seva germana petita perquè sa mare pogués fer feina. Ella era molt espabil·lada i intel·ligent. Una de les monges li duia llibres a ca seva perquè aprengués a llegir. Les seves ganes d’aprendre ho feren possible, però no va poder estudiar. Es va casar i va tenir tres filles. Una de les seves il·lusions era que poguessin estudiar. Una d´elles ha estat i és una gran mestra. Quan ja ha tingut els fills grans ha pogut estudiar a l´Escola d´Adults i complir el seu somni.
Igual que na Catalina Lladó, els pares i mares de la major part dels voluntaris i voluntàries de MenorcaEdu21 i d’Illes per Un Pacte, provenen de famílies senzilles, majoritàriament del camp. Alguns d´ells durant el franquisme i els primers anys de la democràcia van ser activistes socials, culturals, sindicals i polítics i van patir persecucions.
Per exemple, Miquel Alzina Timoner va estar tancat dos anys i mig al camp de concentració de Formentera. Va morir el 1983 essent tinent de batle d´educació. Junt amb altres va aconseguir tirar en davant la construcció d´una escola pública de 16 unitats els anys 70.
En Francesc Gomila Lluch va defensar els drets dels obrers com a activista sindical i polític. Va tenir 5 fills i tots van poder tenir estudis superiors i un futur que a ell li va ser robat.
Però ara que han passat 40 anys de democràcia, ens trobam que la situació educativa a les Illes es troba en un estat d´emergència. Una situació que només un Pacte Educatiu amb tots els partits podrà solucionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada