dijous, 14 d’agost de 2014

Millora docent - Joan Amorós al Diario de Ibiza

Article de Joan Amorós al Diario de Ibiza
13.08.2014
Abanda del famós Informe Pisa, l´OCDE té un altre estudi que amb un anàlisi detallat i fugint dels gran titulars (tal i com hauria de succeir amb PISA) ens pot ajudar a enriquir el sistema educatiu. L´informe Talis (Teaching and Learning International Survey), és una enquesta a docents i directors/es de centres de secundària que intenta extraure les dades per millorar un dels elements claus dels sistemes educatius: la professió docent de qualitat. En juny hem conegut els resultats de l´informe de l´any 2013. I ens agradaria destacar els principals factors que s´haurien de millorar entre el nostre professorat com a fonaments per als beneficis de l´educació.
Un dels dèficits més grans que s´observa està relacionat amb la baixa formació dels docents.
El professorat creu que hauria d´estar millor preparat a nivell pedagògic i pràctic i que té poca ajuda en arribar al món de l´ensenyament. Hi ha un alt percentatge, tant de docents com d´equips directius, que té una formació per baix de la mitjana de l´OCDE. I aquí és on surt l´eterna qüestió: qui en té la culpa, els docents o l´administració? Al mateix informe trobam la resposta, ja que la causa de la falta de formació té el seu origen en dos elements: la falta d´incentius i la manca d´oferta. Aquesta minsa oferta es veu agreujada a les Pitiüses per la doble i triple insularitat. Per això la importància d´una carrera docent on les bones pràctiques es veågin reconegudes, però sobretot una implicació efectiva per part de l´administració en proporcionar uns pressuposts efectius per formar el personal (el Centre de Professorat d´Eivissa ha vist minvat espectacularment el seu pressupost amb aquest Govern) i, perquè no, d´una exigència –obligatorietat- cap al professorat. Un altre dèficit estructural que de ben segur llasta els resultats, és la falta d´avaluació sobre la docència. És a dir, que els docents autoavaluen allò que fan i que siguin avaluats per part d´altres professionals, fet que ara no succeeix amb l´assiduïtat necessària. I sense aquesta avaluació, difícilment pot haver-hi millora. Aquestes dos apartats que hem volgut destacar en primer lloc, falta de formació i d´avaluació docent, es poden agrupar en la falta de cooperació que hi ha dins del centres i que és un dels aspectes que pensam que permetria un clar progrés pel nostre sistema. La majoria de docents no ha observat mai la classe d´un company/a. La majoria d´equips directiu no entra a les classes com a observadors i avaluadors. No se solen visitar altres centres per compartir bones pràctiques. I això ha de canviar. Com a tercer i darrer punt clau està la manca d´autonomia dels centres. Aquests no poden fer l´elecció del seu personal, fet que sí esdevé a altres països. I sobretot, no poden fer un especialització pedagògica segons les necessitats de l´alumnat ni modificar els aspectes claus de l´avaluació. Si tenim en compte que tots els estudis ens recomanen una major autonomia com a factor per millorar els resultats, és fonamental modificar aquest apartat. I no com vol la Lomce, una major autonomia per competir amb altres centres, sinó com a autonomia pedagògica. Per resumir les millores que s´haurien de fer, emprarem les paraules d´Antonio Bolivar, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar de la Universidad de Granada, que es basa en el llibre ´Capital Profesional´ (Hargreaves i Fullan). Quatre punts clau que permetran millorar la tasca educativa: una formació rigorosa basada en una aprenentatge continuat dins del centre, una avaluació per millorar la pràctica, una necessària responsabilitat col·lectiva més enllà de l´autonomia individual i una relació del centre amb les necessitats i prioritats de l´alumnat. Posem-nos en marxa.
No hi ha temps a perdre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada